THOMAS SORENSEN #SINFILTRO (Traducció)


Jornada 20, juga el Valéncia CF-Sevilla FC, dia 25 de Giner. És la meua primera volta junt a la Curva Nord, de la qual obtinguí el contacte gràcies a la Penya Chescandinàvia.

El dia començà a les 11:00, estava fora de Mestalla, on vaig conéixer a Paco per a anar a agarrar la llínea de bus de CN10 per a anar a vore al Valéncia Mestalla contra l’Huracà. Pero abans de montar en el bus en direcció a Paterna, Paco em va convidar a entrar a Mestalla, a vore cóm el tifo que estava preparant la CN10 es preparava. Una volta dins del camp, Paco em presentà ad atres membres de Curva Nord, els quals me feren sentir com a casa. Ràpidament, m’oferiren tirar-los una mà en la faena. Dos d’ells, Dan i Guillermo, me digueren on anar colocant les cartolines que pronte es convertiren en un grandíssim rat penat.

¿Qué n’hi ha millor que poder estar colaborant dins de Mestalla?

Una volta finalisada la faena, agarràrem l’autobús per a anar a l’Antoni Puchades, on el partit ya havia començat. De camí a Paterna, em convidà Dan a que, en acabant del partit, anara a dinar en Jóvens VCF. Dins de l’estadi es respirava un bon ambient i, sobre tot, molt bon orage. Ací fon on vaig començar a conéixer les cançons de CN10. El partit acabà en empat, pero fon una bona experiència estar en l’Antoni Puchades, que estava replet de gom a gom.

En acabar el partit, anàrem a un restaurant per a dinar, allí em vaig sentar junt a Guillermo, que em va contar coses al voltant de les aficions en Valéncia i en el restant d’Espanya. També tinguí l’oportunitat de conéixer a més membres de CN10 i parlar en ells al voltant de fútbol, molts d’ells estaven interessats en l’ambient futboler que n’hi ha en Dinamarca, alguns inclús s’enrecordaven del partit que jugà el Valéncia contra el FC Copenhaguen en 2008. En finalisar el dinar, anàrem a un bar a seguir en la conversació junt en unes cerveses, on em varen mostrar una gran hospitalitat.

Entorn a les 19:30, aplegà el moment de rebre als jugadors des de la Plaça de l’Afició. ¡Quin ambient! La gent estava situada a lo llarc de tota l’Avinguda de Suècia botant i cantant. N’hi havien banderes blanques per totes parts i bengales a l’arribada de l’equip. Només foren uns pocs minuts, pero fon una rebuda espectacular. No recorde cap eixemple en el fútbol danés on es rebera d’esta manera als jugadors. Fon impressionant vore a gent de diferents edats i gèneros junts per a la rebuda del Valéncia CF.

Més tart, entràrem a Mestalla en la zona de la Curva Nord, on Guillermo em va donar una tovalleta de CN10, i em digué que em donaria un poc més de material a la fi del partit. Viu la primera part del partit en Gaspar, al qual vaig conéixer en la Plaça de l’Afició. Mentres el Sevilla calfava, Gaspar em comentà que els jugadors del Sevilla chutarien en intenció de colpejar als aficionats. Al principi no el vaig creure, pero despuix de vore cóm tiraven 6 llançaments seguits fora, em vaig donar conte.

El partit escomençà, el Valéncia CF arrancà guanyant i als 32 minuts ya anàvem 2-0. Mestalla era una olla a pressió, sobretot quan tot l’estadi repetia les cançons de CN10. L’ambient anava cada vegada a més. Definitivament, en el penalti parat, Mestalla va vibrar. Les cançons que cantàrem érem curtes, lo que facilitava que tot l’estadi les seguira i l’ambient fòra millor. En el mig camp, Guillermo em portà al cor de la grada per a fruir d’una forma distinta el partit i allí vaig vore tota la segona part. El bon ambient continuà en la segona mitat, i va millorar encara més quan Javi Fuego anotà el 3-1. Cap al final del partit, cada companyó de la grada s’agarrà dels muscles del del costat, cantant a una sola veu.

Esta visita a la Curva Nord fon la primera, pero espere que no siga l’última. La gent de Valéncia demostrà una gran hospitalitat i felicitat de vore gent del Valéncia CF d’atres països. Fon una de les meues millors experiències en el fútbol, i espere estar pronte de tornada en Mestalla en la Curva Nord i, en un poc de sort, alguna nit de Champions.